LES NOSTRES FESTES: QUIN MODEL VOLEM?
El passat mes d’agost vam ser partícips de les festes patronals del nostre poble, Aldaia. Encara que el programa d’actes s’anuncia des de ben entrat el mes de juliol, és durant la primera setmana d’agost quan s’aglutina el gruix de les activitats i és el moment en què l’Ajuntament hi gasta la major part del pressupost.
M’agradaria centrar la meua reflexió no tant en el debat econòmic sinó més aviat en el model en què aquestes se sostenen. En termes generals, podem distingir dos tipus de models de gestió d’unes festes municipals: un és conegut amb el nom de “democratització cultural”, consistent en què el subjecte actua com a agent passiu amb l’única finalitat del propi consum de la cultura. Aquest és el model que utilitzen a Aldaia i a la gran majoria de municipis, sobretot en aquells amb gran nombre de població.
D’altra banda, tenim el model de “democràcia cultural”. En aquest cas, els ciutadans deixem de ser uns simples espectadors i comencem a empoderar-nos per tal d’esdevindre peça fonamental de les activitats de forma activa, donant així sentit a la paraula participació en el seu vertader sentit; passem, doncs, de ser observadors a transformadors. Aquesta estructura és la que trobem especialment a municipis on el cens és prou inferior al d’Aldaia, però on la sensació de pertinença a la festa, per part dels seus habitants, resulta ser molt més àmplia.
Vull fer palès que si haguera d’elegir un tipus de festa, dintre del model de “democratització cultural”, el “Cinturó Jove Fest” seria l’opció idònia a la qual em remetria, però clar!, aquesta quedaria sempre pendent de la voluntat política. Per això, considere que el model de “democràcia cultural” que naix de les bases és indestructible i irreductible. Aquest esquema forma part del tarannà del nostre grup i serà l’herència que transmetrem als nostres hereus.
Lluís Albert Granell Martínez
Regidor de Compromís per Aldaia