Aldaia, trastorn públic

Aldaia, “Trastorn” públic

Vivim a una illa incomunicada a dins d’una de les àrees metropolitanes més extenses de l’estat, ubicada a tan sols 6 quilòmetres d’una ciutat de vuit-cents mil habitants. Es pot concloure, doncs, que estem condemnats a un model de mobilitat privada insostenible.

Amb aquesta taxativa afirmació vull fer-me ressò d’una de les majors injustícies i, pense, un dels problemes amb més llegat i trajectòria que els aidaiers i aldaieres hem hagut de patir al llarg de la història. A la “utòpica”reivindicació conjunta amb el nostre municipi veí d’Alaquàs, demanant l’arribada del metro, i veient que les contínues manifestacions no han causat el més mínim impacte al Miniteri de Foment, es va sumar el trencament de la línia C3 per la construcció de l’AVE i la mai reconstrucció d’aquesta. Avui en dia, arribar al centre de València costa 45 minuts per a un trajecte de només 8 km; una veritable vergonya que els vora 100.000 habitants estiguen en una situació tan precària i preocupant.

El partit Popular ara intenta liderar una protesta de la qual va passar olímpicament quan va exercir el govern. Es veu que no troben arguments per poder fer campanya. Però el cas del PSOE encara és més preocupant ja que fa mig any volia encapçalar les protestes davant on fora pertinent i ara amainen i s’endinsen dintre de la seua coneguda i tradicional ambigüitat. En canvi, Compromís demanem millores urgents i pragmàtiques, com l’augment considerable del flux d’autobusos al tram CV-106, així com la reació d’abonaments, incloguent-hi als pressupostos de la Generalitat un sistema de tarifa únic i coherent que millore aquesta situació. Nosaltres continuem creient en el transport públic com un mitjà de qualitat de vida, però també de tranformació social, ja que els seus avantatges ens conduirien a una equitat social i mediambiental.

Lluís Albert Granell Martínez

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *