Sobre la impunitat del feixisme al País Valencià

El portaveu a Aldaia de la nostra formació ens convida a plantejar-nos seriosament la qüestió de la impunitat del feixisme al País Valencià en un article publicat l’octubre passat a “El Periódico de Aquí”, just després de les agressions ultres als manifestants del 9 d’octubre. El text porta per títol “No al feixisme”:

És trist però de tant en tant s’han de recordar algunes obvietats. Per exemple, una societat democràtica es basa en l’expressió de la voluntat política de les majories . I aquestes ho són perquè legitimament han aconseguit el suport electoral majoritari de la ciutadania, agrade o no. I en les eleccions les forces polítiques democràtiques concorren amb un programa electoral. Quina obvietat, no?

I, llavors, les forces polítiques que governen ho fan durant quatre anys seguint -en teoria- el seu programa electoral . Això vol dir que, afortunadament, en democràcia, res no és irreversible. Tot obvi, veritat?

Un altre apunt. Les societats democràtiques entenen que el desacord amb les formes de govern o amb les polítiques que aplica qui governa, poden expressar-se lliurement i pacificamentr a través dels canals convencionals -mitjans de comunicació, manifestacions públiques, concentracions al carrer, etc.- o, com és lògic, en les següents eleccions, a través del vot en consciència. En democràcia, ja ho hem dit, les fatalitats, com a molt, duren quatre anys.

Això vol dir que els partits que governen ho fan tenint com a guia un programa d’actuació d’acord amb la seua ideologia, i la seua obligació política és posar-lo en pràctica. No fer-ho, implica un incompliment electoral que sovint no perdonen els seus electors. Les minories, per contra, han d’esperar quatre anys per a deixar de ser-ho. Mentrestant, la seua obligació és fiscalitzar l’acció de govern des de l’oposició. Així ho ha volgut el poble; què li hem de fer.

De manera que, en democràcia, caben totes les idees polítiques -les respectuoses amb els drets human, és clar-. I tots els partits, siga quina siga la seua ideologia, treballen per poder governar algun dia o per poder influir sobre l’acció de govern de qui administra temporalment la voluntat popular.

Així, mirar d’intimidar, coaccionar o vilipendiar a algú a través de la violència -física o verbal- només pel fet de pensar diferent a qui intimida, coacciona o vilipendia, diguem-ho clar, és pur feixisme. Perquè la violència com a arma política és el contrari als valors democràtics, que aspiren a afavorir la convivència pacífica entre els qui pensen i s’expressen de manera diferent. I ho fan palés en les urnes civilitzadament.

I, cal dir-ho ras i curt, els partits polítics que justifiquen i legimiten qualsevol forma de violència contra les persones per raons ideològiques, se situen al marge de la democràcia, perquè són còmplices necessaris dels delictes que comet el feixisme amb els seus atacs.

I al País Valencià la impunitat amb què actua la ultradreta -ho hem vist fa uns dies-, emparada amb un discurs polític incendiari i irresponsable de la dreta que patim -des de fa molts anys-, és realment preocupant. Voler captar vots entre els feixistes és com carregar aigua en una cistella. Diuen de la Constitució, però al País Valencià, la Transició encara no ha acabat. Si no, que li ho pregunten al senyor Moragues, el delegat del Govern -del PP- i responsable dels dispositius policials de les darreres manifestacions. A les imatges em remet.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *