Quan l’alcalde d’Aldaia, el senyor Guillermo Luján, posava somrient davant les càmeres dels mass media l’any 2015, i es vantava d’haver organitzat una consulta popular vinculant, en un exercici de democràcia participativa sense precedents, les aldaieres i els aldaiers vam creure que alguna cosa començava a canviar en la gestió dels afers muncipals. Quatre anys després, tanmateix, els fets han demostrat, una vegada més, el tarannà absolutista del govern socialista.
A dia de hui, l’executiu local encara no ha estat capaç de donar eixida a les demandes ciutadanes que s’expressaren en aquell referèndum-farsa. A punt d’esgotar la legislatura, a Aldaia esperem amb molt de retard la construcció de la nova biblioteca a l’antic col·legi Mariano Benlliure, així com la rehabilitació del vell Ajuntament per permetre la instal·lació d’espais per als joves i per a la ràdio municipal.
Més greu encara ha estat permetre aquest estiu la celebració de festejos taurins al Barri del Crist, després del rebuig d’un 54,62% dels participants en la consulta del 2015. Luján, d’aquesta manera, ha incomplert sense escrúpols la voluntat majoritària de la gent del poble i ha menyspreat, a més a més, les reivindicacions del moviment animalista a la localitat.
Què se n’ha fet, d’aquell referèndum i de les promeses d’empoderament de la ciutadania? El passat 30 d’octubre, el Ple aprovava per majoria simple i a instàncies del govern (amb el nostre vot en contra) un nou Reglament de Participació que permetrà la creació d’un òrgan consultiu amb presència política. Tot queda dit: la fórmula dels socialistes continua sent el control de la ciutadania.
Amb tanta democràcia d’aparador, l’alcalde Luján –i amb ell tot l’equip de govern- , en comptes de somriure, hauria de baixar el cap per haver faltat a la seua pròpia paraula.
Lluís Albert Granell Martínez