Ací ens pariren i ací estem parafrasejant al poeta que va escriure la nostra història a través de versos i llàgrimes. Vos diguem que Compromís per Aldaia vam arribar ara fa 4 anys no solament per quedar-nos, sinó per canviar la nostra història, com a valencianes i aldaieres, inconformistes il·lusos, utòpics, com deia el cantautor; sí, però amb la valentia diària de plantar-li cara a l’imperi, al transatlàntic totpoderós dominador d’oceans, acaparador de tresors. Nosaltres, corsàries de pell fosca i ànima encoratjada, encapçalem aquest vaixell amb un somriure de bandera per omplir els nostres carrers i les nostres vides d’esperança i rauxa inconformista.
Perquè a la política es ve a a fer política, a mullar-se fins al coll i a ofegar-se si cal. La política és la voluntat de perdre-ho tot i caure ben fons per tal de poder guanyar un pas endavant; si perdem la por a perdre-ho tot, aconseguirem ser invencibles. Als humans ens mouen les passions, però són aquestes suficients per crear un paradigma sobre una veritat? Podríem fer que tota la responsabilitat d’una gestió recaiguera en les simples passions, tan susceptibles de poder ser permutables i exhaurides?
Nosaltres diem No; la política són recursos, mecanismes, indicadors, eines a mans dels ciutadans, és el procés d’una inexorable catarsi cap a l’acceptació del jo creador de si mateix, de la política feta autogestió. Si som incapaces de democratitzar les vies polítiques posades a les nostres mans mai podrem ser conscients d’estar exercint el vertader poder que ens ha donat Aldaia.
Sols el poble salva al poble!
Lluís Albert Granell