Discurs públic vs. Discurs publicat: quan es fa passar per veritat allò que no és cert.

Carles Andrés, portaveu de Compromís per Aldaia, posa en qüestió les proclames propagandístiques de l’Ajuntament del nostre municipi en un article publicat el darrer mes de desembre a “El Periódico de Aquí” anomenat “Feta la llei, feta la trampa”:

Escric aquestes ratlles abans de les eleccions catalanes. Molt probablement els resultats del PP, aplicats a la llei electoral valenciana en vigor, no permetrien que comptara amb respresentació parlamentària a Catalunya, car, per tindre’n, haurien d’arribar a un 5% en la totalitat del territori i no sols a nivell provincial.

Amb la nostra llei electoral en la mà, ni PP, ni Ciudadanos, per exemple, hagueren entrat mai als Parlaments català o basc. I ho ho han fet perquè en els seus sistemes electorals només cal un 3% provincial per obtindre representació parlamentària.

Què es desprén de tot això? Que l’objectiu del disseny de la llei electoral valenciana, fet pel PSOE -Alfonso Guerra- i la UCD -Abril Martorell-, era clarament impedir l’entrada a les institucions valencianes del valencianisme democràtic, especialment el d’esquerres -ells l’anomenaven despectivament “nacionalisme”; com si ells no fores “nacionalistes” espanyols!-. I el PSPV atorgava servilment des del mutisme més còmplice (per cert Císcar i Lerma, ai, mare, encara en les institucions com dues mòmies merament decoratives, si fa no fa, com el PSPV dins el PSOE)

I el nacionalisme valencià d’esquerres, a pesar de l’ostracisme al qual el condemnaven les lleis injustes dels partits centralistes al·ludits -úniques en l’Estat-, amb un marc electoral semblant al de la resta del territori, hauria entrat des del principi en les institucions valencianes. Eixa és la realitat. Total; fora de joc per unes lleis injustes.

I malgrat no comptar amb mitjans de comunicació propis, ni amb grups econòmics que el feren costat, ni amb un discurs públic adoctrinador com el que durant dècades ha anat vehiculant l’espanyolisme pp-psoe, el valencianisme progressista ha anat emergint i creixent imparablement.

I aquest miracle de supervivència i vigor es deu a la llibertat que han oferit Internet i les xarxes socials, que han permés confrontar el discurs públic -valencià- amb el discurs publicat -espanyolista o antivalencianista-. És a dir, les mentides i les manipulacions que el discurs polític espanyol, a través de les seues sucursals polítiques al País Valencià (PP, PSOE, sobretot), ha mirat d’inocular, s’han pogut contrarestar amb el discurs de la realitat valenciana i la dels seus actors, sense intermediaris mediàtics interessats.

I el PSOE d’Aldaia, hereu d’aquesta llarga tradició del seu partit de fer servir en benefici propi els mitjans de comunicació afins -comprats amb la publicitat institucional-, no desaprofita l’ocasió de publicitar les excel·lències de la seua gestió i de fer passar per notícies allò que no són més que propostes o projectes de futur. I juga a l’ambigüetat o a no desmentir el que sap de sobra que no és cert -del tot.

I diran que el pressupost de l’any vinent és el que contempla major inversió social, el que aposta més per la joventut, pels desocupats, etc. Però el que no diran és que una part molt significativa d’eixes inversions provenen de la Generalitat -que és qui les paga- o que moltes partides pressupostades no són finalment executades com ara les previstes en el camp de la formació per a desocupats, per a l’emprenedoria empresarial, per al Consell Agrari, per a polítiques medioambientals, etc.

No sols això. El paper és molt sofrit, com sabem, però la gestió del dia a dia és qui acaba desmentint les proclames propagandístiques que el nostre Ajuntament fa contínuament. Així, anem anant a colp d’ocurrències i bona voluntat. En fi, una vegada més, de forment, ni un gra.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *