En una setmana marcada per constants casos de corrupció que han esguitat de nou les més altes instàncies, el portaveu de Compromís per Aldaia, Carles Andrés Raga, ens convida a reflexionar sobre les pràctiques negligents dels bancs en el següent text:
Els Bancs ens roben?
No sé vostés, però servidor hi ha voltes que es qüestiona seriosament si els bancs es regeixen per les mateixes lleis que la resta dels mortals.
Un bon dia arribes a casa i veus que t’ha aplegat un sobre del banc amb una tarja de crèdit ben lluenta -que no has demanat- i que promet descomptes d’infart i rendibilitats increïbles. I, òbviament, en el text explicatiu, després de cantar les excel·lències d’eixa targeta bancària, se t’anima a activar-la d’immediat.
I tu, ingenu i escalivat amb fraus anteriors, t’apresses a trencar-la en mil bocins per no caure en la temptació de fer-la servir en un moment de debilitat. I, fet això, bufes alleugerit perquè no t’has deixat ensarronar per una de les mil martingales agressives que tenen els bancs per fer-se amb els nostres diners.
Tanmateix, l’alegria dura poc, exactament fins al moment que, repassant els moviments bancaris, t’adones que t’estan cobrant una comissió de manteniment d’una tarja -precisament eixa que tu pensaves que havia passat a millor vida- que, mira per on, no havies demanat ni activat.
En poques paraules: el problema és teu, ve a dir l’amable operadora telefònica, després de sentir per telèfon tota la discografia de Boney M i superar la carrera d’obstacles d’operadora a operador, i torne a cal primer. I que no se t’oblide marcar el número correcte o penjar perquè penses que s’han oblidat de tu. Si això passa, passaràs a ser un ésser humà apegat a un telèfon sense possibilitat d’escapatòria.
I quan has aconseguit anul·lar eixa maleÏda tarja que no has demanat, que no has activat i que t’ha fet perdre temps i diners, t’aplega un altre sobre -aquest d’una caixa d’estalvis-. Llavors, després d’una valeriana preventiva, l’obris i apareix una carta -sense tarja adherida- on se t’explica que les condicions del contracte que havies subscrit amb l’entitat bancària fa un any els ha canviat unilateralment -per al teu benefici, és clar!
No sols això, sinó que, per no destorbar-te, ja s’encarreguen ells de modificar les condicions. Tu no has de fer res. Fantàstic. Però, ah! Si per un casual, a tu no t’interessa el nou contracte -que no has demanat i que no has signat en cap lloc- hauràs d’anar a la teua sucursal bancària a tirar-lo arrere. Hauràs de perdre temps -que també són diners, no?- del teu treball per convéncer al comercial que a tu ja t’anaven bé les anteriors condicions i que no, que no m’interessa ni el pla de pensions, ni la domiciliació de la nòmina, ni el fons d’inversions “Preferents: el remake”.
Açò vindria a ser com deixar-li al veí per davall la porta el contracte d’assegurança de sa casa i dir-li que, si no el vol, que t’ho diga quan et veja -si et veu, perquè tu ten vas de vacances al Nord i no saps quan tornaràs-. Ah! I un xicotet detall. Ja li has cobrat eixa assegurança tan fantàstica perquè t’has pres la llibertat de carregar-li-la al seu compte. De segur que no es molestarà, no?
Aquestes estafes -perquè, es miren per on es miren, al nostre entendre, són un engany a la clientela- Europa no les toleraria ni en pintura. Però, sota la complicitat del sistema judicial i polític espanyol, els bancs actuen amb una impunitat i una xuleria insultants que s’haurien de denunciar i perseguir des de les més altes instàncies europees.
Una vegada més, Europa n’és la solució.
Carles Andrés, portaveu de Compromís per Aldaia