LA DISCÒRDIA DELS BOUS AL BARRI DEL CRIST
El que vam viure el passat dimarts a l’últim plenari abans de les vacances d’agost està més pròxim a una pel·lícula de Coppola que a una sessió ordinària de representants polítics del municipi. La discòrdia que pensàvem haver superat com a poble va tornar a fer acte de presència; a més, es va demostrar que està latent i que, com a conseqüència de la falta de fermesa, decisió i convicció de l’actual govern, serà un problema que ens tornarem a trobar en propers episodis. L’equip de govern, amb un intent continu de llançar balons fora, sols va aconseguir jugar de nou el partit amb un baló punxat.
Eren aproximadament les sis de la vesprada d’un calorós dia d’estiu quan en el consistori d’Aldaia estava a punt de començar el plenari; de sobte, una gran quantitat de gent va amuntegar-se davant l’hemicicle, fet que em sorprengué atenent l’escassa afluència en sessions anteriors. Totes aquestes persones venien atretes per un únic punt: exactament, per la moció d’EU, juntament amb Eugenio Corraliza, «regidor no adscrit», la qual venia a rectificar l’acord que aquest mateix Ajuntament va consolidar al 2015; acord, per cert, encapçalat pel nostre col·lectiu municipal Compromís per Aldaia, que declarava el municipi «localitat amiga del animals, contrària a la pràctica de qualsevol tipus d’activitat, espectacle o pràctica esportiva que implique violència contra els animals, tot incloent, en particular, els espectacles taurins o els circs amb animals, així com impedir la publicació en els espai, mitjans i plataformes de titularitat pública municipal de la publicitat d’activitats de qualsevol tipus que supose la violència, exhibició o explotació d’animals incompatibles amb la seua dignitat i els seus drets».
En aquest cas era la «Plataforma ciutadana por la abolición de los festejos taurinos en Aldaia, Barrio del Cristo i Quart de Poblet» la que volia denunciar aquesta pràctica durant els anys anteriors a les festes del Barri del Crist i la immediata acció política per tal que enguany, almenys a territori aldaier (espai territorial que inclou el Barri fins a la zona limítrof amb Quart de Poblet), s’hi exerciren aquestes pràctiques denegades pel mateix consistori, sent totalment il·legals per imcomplir un acord plenari aprovat per majoria absoluta amb el vot a a favor de PSPV, Sí que es pot, Esquerra Unida i Compromís.
L’escenari que se’ns plantejava era d’alta intensitat, exigint-ne un elevat nivell de civisme per totes les parts i un grau de responsabilitat extrema, ja que, a una banda romanien les persones representants de la plataforma per l’abolició i, per l’altra, els pro festeigs, els quals estaven encapçalats pel representant polític del PSPV al Barri del Crist, el senyor Zapata. Aquesta figura no podia passar desapercebuda i és que, amb un total aire de cacic, feia callar al seu grup així com actuava de mestre de cerimònies marcant els temps i enaltint a la massa en funció de qui fóra el ponent de la moció en cada moment. No li va fer falta intervindre-hi en cap instant. L’estratègia per la qual allí estava anava rodada, sols van tenir una intervenció feta per la regidora del PSPV, Alín, primera volta que en una sessió plenària en tres anys deia alguna paraula. Curiós!
És absolutament vergonyós que en una de les mocions més mediàtiques de la legislatura, cap dels representants capdavanters del grup municipal socialista diguera una sola paraula, tret de les paraules d’Alín -una defensa de la independència i autogestió de les festes populars del Barri del Crist-, que va precedir a la gran sorpresa de la vesprada: el vot en contra del grup socialista per a la no concessió de permisos per a activitats taurines, ja siga en terrenys públics o en privats, en base a les moció aprovada al 2015. Independentment que el poble d’Aldaia en la seua totalitat fóra convocat a un referèndum amb una pregunta molt ambigua que intentava donar legitimitat a una proposta electoral, del que el resultat fou totalment esclaridor, amb un 56% del vots en contra d’aquestes activitats, el que amb aquests actes ens demostren és que tal referèndum va realitzar-se per llevar-se del damunt l’associació taurina que hi havia a Aldaia, organitzadores durant un seguit d’anys d’aquest tipus d’activitats en les festes patronals de juliol-agost. Aquesta associació també va tenir presència a la sessió i va demanar torn de paraula; després d’esperar més de tres hores, fins l’últim punt de precs i preguntes, el senyor alcalde, amb molt poc talent democràtic, els va obviar sense cap argumentari. Ni tan sols una resposta a la pregunta «Aleshores, si al Barri del Crist poden fer festeigs, a Aldaia també, no?»; a continuació, amb rapidesa i amb gestos que delataven un alt grau de nerviosisme, va donar per finalitzada la sessió ordinària, sent increpat per gran parts dels assistents per no donar la cara.
A finals d’agost comencen les festes del Barri. Estarem atents perquè la legalitat i la normalitat s’instal·len dintre d’aquestes; si no, haurem de començar a pensar en accions polítiques més contundents.
Lluís Albert Granell Martínez